Punts de recàrrega per a vehicles elèctrics Tipus, potències i requisits per a turismes i camions.
Guia pràctica per triar i dimensionar carregadors de vehicles elèctrics en habitatges, empreses i flotes: wallbox AC, càrrega ràpida DC, Type 2, CCS2, MCS, proteccions, potència disponible i normativa.
Quin punt de recàrrega necessita cada vehicle elèctric?
Un turisme que passa tota la nit al garatge, una furgoneta que torna cada tarda a la base i un camió que ha de recuperar centenars de quilowatts hora (kWh) durant una pausa logística no necessiten el mateix punt de recàrrega. La potència nominal és només una part del projecte.
Per dimensionar la instal·lació cal conèixer l’energia diària, les hores reals de connexió, la simultaneïtat, la potència disponible, el tipus de connector, la previsió de creixement i si el servei serà privat, compartit o d’accés públic.
Amb aquestes dades es pot decidir si convé un wallbox AC amb gestió dinàmica, una estació de càrrega ràpida DC, una infraestructura modular per a flotes o un hub específic per a camions amb CCS2 o MCS.
Què és un punt de recàrrega per a vehicle elèctric i com funciona?
El punt de recàrrega visible és només una part del sistema. La instal·lació completa inclou alimentació, canalitzacions, quadres, proteccions, mesura, control, comunicacions, obra civil i, en estacions públiques, identificació, pagament i informació a l’usuari.
De la xarxa elèctrica fins a la bateria
La instal·lació ha de transportar energia de manera segura, limitar la demanda, protegir persones i equips, identificar consums i mantenir la disponibilitat del servei.
Tipus de carregadors per a vehicles elèctrics: AC, DC, Type 2, CCS2 i MCS
Per comparar punts de recàrrega no n’hi ha prou amb dir «lent», «ràpid» o «ultraràpid». Cal distingir el mode de càrrega, el corrent altern (AC) o continu (DC), el connector, la potència de l’estació i la potència màxima que accepta el vehicle.
Mode 2 · cable amb control incorporat
El vehicle es connecta a una presa normalitzada mitjançant un cable que incorpora funcions de control i protecció. La ITC-BT-52 limita aquest mode a 32 A.
Mode 3 · wallbox o estació AC
Connexió directa a la xarxa mitjançant un SAVE fix. És la solució habitual en habitatges, comunitats, aparcaments, empreses i flotes amb prou temps d’estacionament.
Mode 4 · estació DC
El convertidor AC/DC és extern al vehicle. L’estació entrega corrent continu directament a la bateria i permet potències molt superiors, des de desenes de kW fins al rang de megawatts.
Quin carregador necessita un turisme, una furgoneta o un camió elèctric?
Selecciona el tipus de vehicle per comparar bateries, potències i estratègies de càrrega. Els rangs són orientatius: el dimensionament final depèn del model, la ruta, els kWh que cal reposar i la capacitat elèctrica disponible.
Aprofitar les hores d’estacionament amb un wallbox gestionat
En la majoria de trajectes diaris no cal omplir tota la bateria cada nit. Un punt de recàrrega AC amb gestió dinàmica pot reposar els kWh necessaris sense superar la potència disponible de l’habitatge o de l’empresa.
MCS per a camions elèctrics: recàrrega en rang de megawatts
Els camions de llarg recorregut combinen bateries grans i finestres de càrrega limitades. MCS augmenta la tensió i el corrent, incorpora gestió tèrmica i crea una interfície específica per a camions, autobusos i altres aplicacions de gran potència.
No és només més potència: és una arquitectura de recàrrega diferent
L’especificació IEC publicada el gener de 2026 normalitza el connector del vehicle, la presa i el conjunt de cable per a càrrega DC en rang de megawatts. El límit de 4,5 MW és teòric; la potència real dependrà de l’equip, el vehicle, la xarxa i la gestió tèrmica.
En molts projectes de camions, CCS2 continuarà cobrint càrrega nocturna o d’oportunitat. MCS té sentit quan la finestra operativa exigeix transferir molta energia en poc temps.
Avantatges dels punts de recàrrega per a particulars, empreses i flotes
El valor no prové de posar més kW dels necessaris, sinó d’assegurar que els vehicles estiguin disponibles, que la factura sigui controlable i que la instal·lació pugui créixer sense haver de refer-la.
Disponibilitat operativa
Els vehicles recuperen l’energia necessària dins la seva finestra real d’estacionament, sense sobredimensionar tota la instal·lació.
Control de la demanda
El balanceig limita pics, reparteix potència i pot reduir la necessitat d’ampliar el subministrament des del primer dia.
Gestió centralitzada
Usuaris, consums, autoritzacions, alarmes, tarifes, informes i manteniment es poden administrar des d’una plataforma.
Integració energètica
La recàrrega es pot coordinar amb fotovoltaica, bateries estacionàries, tarifes horàries i altres càrregues.
Seguretat i traçabilitat
Circuits dedicats, proteccions correctes, mesura, control d’accés i manteniment redueixen riscos.
Escalabilitat de flota
Canalitzacions, espai al quadre, arquitectura modular i reserva de potència permeten créixer per fases.
Un vehicle elèctric no genera emissions d’escapament durant l’ús i redueix el soroll de propulsió, però l’impacte total depèn de la fabricació, l’origen de l’electricitat, l’eficiència i l’operació. «Sense emissions locals» no significa «impacte zero».
Com instal·lar un punt de recàrrega: requisits tècnics i legals
La instal·lació ha de partir de les necessitats reals del vehicle i acabar amb un sistema calculat, protegit, documentat, legalitzat i preparat per créixer. En flotes, càrrega pública i transport pesant, la xarxa elèctrica, el programari de gestió i el manteniment són tan importants com el carregador.
Definir l’operativa i l’energia diària
Vehicles, bateries, quilòmetres, consum, estat de càrrega (SOC) d’arribada i SOC requerit, hores estacionat, torns, rutes, dies punta i previsió de creixement.
Comprovar vehicle, connector i corba de càrrega
Potència màxima AC i DC, tensió de bateria, Type 2, CCS2 o MCS, posició de la presa, longitud de cable, autenticació i repartiment de potència.
Analitzar la instal·lació i el punt de connexió
Potència contractada, màxima demanda, secció de línies, quadres, transformador, caiguda de tensió, curtcircuit, qualitat de xarxa, harmònics i espai per a ampliacions.
Escollir esquema elèctric i gestió de potència
La ITC-BT-52 admet diversos esquemes. Cal decidir si la recàrrega comparteix subministrament, disposa de comptador propi o utilitza circuits col·lectius, i si incorpora SPL o balanceig dinàmic.
Projecte, memòria i permisos
Cal determinar si és obligatori un projecte tècnic, una memòria, inspecció inicial, llicència d’obres, permisos d’ocupació o afectacions de serveis. Les estacions mode 4 requereixen projecte.
Proteccions elèctriques i mecàniques
Circuit dedicat, diferencial individual de fins a 30 mA, sobreintensitats, sobretensions temporals i transitòries, conductor de protecció, posada a terra, IP/IK, bol·lards, drenatge i il·luminació.
Accessibilitat, circulació i operació
Amplada i longitud de plaça, radis de gir, entrada i sortida de camions, posició del connector, alçada d’ús, contrast cromàtic, senyalització i separació respecte d’altres riscos.
Posada en servei, programari i manteniment
Certificació, declaració responsable, proves, límits, usuaris, tarifes, pagament, OCPP o plataforma equivalent, comunicació de dades, alarmes, assistència i manteniment preventiu.
On instal·lar punts de recàrrega: habitatges, empreses, flotes i hubs
La potència i el tipus de carregador canvien segons el temps disponible, el nombre de vehicles i l’ús de l’emplaçament. Aquests quatre escenaris resumeixen les configuracions més habituals.
Turisme amb càrrega nocturna
El temps disponible és llarg i la demanda diària sol ser moderada. El control dinàmic evita superar la potència de l’habitatge o de l’edifici.
Punts de recàrrega compartits en empreses i aparcaments
Una potència agregada limitada es reparteix segons horari, prioritat, energia pendent, usuari o hora de sortida.
Recàrrega de furgonetes i camions en un dipòsit de flota
La planificació combina energia per ruta, hora de sortida, carregadors compartits, maniobrabilitat i disponibilitat de xarxa.
Hub de càrrega ràpida per a turismes i transport pesant
Exigeix alta disponibilitat, pagament, preus transparents, comunicacions, redundància, obra civil i potències de xarxa elevades.
Normativa dels punts de recàrrega a Espanya i Catalunya
La ITC-BT-52, la ITC-BT-04, el CTE DB-HE 6, el Reial decret 184/2022 i el Reglament AFIR formen el nucli normatiu. La potència, l’emplaçament, el tipus d’edifici i l’accés públic poden activar obligacions addicionals.
ITC-BT-52: alimentació, esquemes i proteccions
Regula els esquemes de connexió, previsió de càrregues, punts de connexió, circuits, proteccions i condicions d’instal·lació.
ITC-BT-04: quan és obligatori presentar un projecte
La modificació introduïda pel Reial decret 1053/2014 fixa llindars específics per a infraestructures de recàrrega.
CTE DB-HE 6: dotacions mínimes en edificis
Aplica a edificis nous i a determinades intervencions en edificis existents amb aparcament.
Aparcaments existents de més de 20 places
Va establir dotacions mínimes amb termini anterior a l’1 de gener de 2023 per a edificis no residencials i estacionaments existents.
Punts d’accés públic: preus, pagament i interoperabilitat
Un punt públic és també un servei al consumidor, amb obligacions d’accessibilitat, preu, pagament, informació i interoperabilitat.
Catalunya: comunicació, registre i posada en servei
Els operadors públics han de remetre informació estàtica i, en determinats casos, dinàmica. A Catalunya, la instal·lació de baixa tensió es documenta al RITSIC.
El Reglament AFIR fixa objectius de desplegament públic per a vehicles pesants a la xarxa TEN-T, nodes urbans i aparcaments segurs. Aquests objectius no substitueixen el dimensionament privat d’un dipòsit, però indiquen el nivell de potència i interoperabilitat cap al qual evoluciona la infraestructura europea.
Checklist per dimensionar una instal·lació de recàrrega elèctrica
Marca les dades que ja tens definides. La puntuació no valida la instal·lació, però permet detectar quina informació falta abans de seleccionar els carregadors o sol·licitar una oferta tècnica.
Quantes decisions estan realment tancades?
Una oferta basada només en «vull quatre carregadors de 22 kW» pot ignorar energia diària, potència de xarxa, maniobrabilitat, legalització, pagament o creixement futur.
Preguntes freqüents sobre punts de recàrrega per a vehicles elèctrics
Quina potència necessita un turisme elèctric?
Depèn dels kWh que cal reposar i del temps disponible. En càrrega vinculada són habituals 7,4, 11 o 22 kW, però el vehicle pot limitar la potència AC. No sempre cal carregar la bateria completa cada dia.
Un carregador de 22 kW sempre carrega a 22 kW?
No. El vehicle pot admetre només 7,4 o 11 kW en AC, la gestió dinàmica pot limitar la sessió i la potència disponible es pot repartir entre diversos punts.
Quina diferència hi ha entre Type 2 i CCS2?
Type 2 és la interfície europea habitual per a càrrega AC. CCS2 afegeix contactes de corrent continu i permet càrrega DC d’alta potència mantenint la part superior compatible amb Type 2.
Un camió elèctric pot utilitzar CCS2?
Sí, molts camions elèctrics actuals utilitzen CCS2. La plaça, el cable, la posició del connector, la potència i la maniobrabilitat han d’estar pensats per a vehicles pesants.
Quan convé MCS?
Quan una bateria gran ha de recuperar molta energia en una finestra curta i CCS2 no permet complir l’operativa. Cal analitzar ruta, pauses, bateria, infraestructura disponible i calendari de renovació de flota.
Es pot evitar ampliar la potència contractada?
Sovint es pot ajornar o reduir l’ampliació mitjançant balanceig dinàmic, programació, priorització i limitació de la potència agregada. En hubs DC o dipòsits de camions, però, pot ser necessari reforçar l’escomesa o instal·lar transformació pròpia.
És obligatori un projecte tècnic?
Entre altres casos, sí quan la infraestructura VE supera 50 kW, quan una instal·lació exterior supera 10 kW o quan incorpora estacions mode 4. També poden aplicar criteris més exigents per l’ús del local.
Quines proteccions exigeix la ITC-BT-52?
Circuit dedicat, conductor de protecció, posada a terra, diferencial individual de fins a 30 mA, protecció contra sobreintensitats, sobretensions temporals i transitòries, i graus de protecció ambiental i mecànica adequats.
Què canvia si el punt és d’accés públic?
A més de la instal·lació elèctrica, cal garantir accés, informació, preus transparents, recàrrega puntual, pagament, connectivitat, interoperabilitat, accessibilitat universal, comunicació de dades i manteniment.
Cal instal·lar sempre la màxima potència possible?
No. Sobredimensionar pot encarir l’escomesa, la potència contractada i l’obra sense millorar l’operativa. La millor instal·lació és la que entrega els kWh necessaris abans de la sortida i pot créixer de forma ordenada.