A quina temperatura ha d'estar l'aigua dels radiadors?
Ni 50, ni 60, ni 70 °C són adequats per a tots els habitatges. La temperatura adequada és la més baixa que permet compensar les pèrdues de calor i mantenir la temperatura ambient desitjada. T'expliquem com trobar-la segons la caldera, els radiadors, l'aïllament i la temperatura exterior.
Per a molts radiadors, comença al voltant dels 55–60 °C i redueix la temperatura tant com permeti l'habitatge
En una instal·lació moderna amb caldera de condensació i radiadors convencionals, una temperatura d'impulsió d'aproximadament 55–60 °C és un punt de partida raonable. Si l'habitatge continua assolint còmodament la temperatura del termòstat, es pot provar una impulsió inferior. Els dies suaus, moltes instal·lacions poden funcionar al voltant dels 45–50 °C.
Això no vol dir que 60 °C sigui una xifra màgica. Un habitatge ben aïllat amb radiadors grans pot funcionar per sota dels 50 °C, mentre que una instal·lació antiga amb radiadors petits i pèrdues tèrmiques elevades pot necessitar 65, 70 °C o més en determinats moments, sempre dins dels límits i requisits del generador.
La regla tècnicament correcta és una altra: utilitzar la temperatura de l'aigua més baixa que permeti mantenir les habitacions a la temperatura fixada fins i tot quan augmenta la demanda de calefacció. Com més baixa pugui ser aquesta temperatura sense perdre confort, més favorable acostuma a ser el funcionament d'una caldera de condensació i, sobretot, d'una bomba de calor.
Primer: les temperatures d'impulsió, retorn, radiador i ambient no són el mateix
Quan algú diu que té «els radiadors a 60 graus», normalment es refereix a la temperatura d'impulsió configurada a la caldera. Per entendre bé el sistema, cal distingir quatre temperatures diferents.
Impulsió
És la temperatura de l'aigua que surt del generador i es dirigeix cap als radiadors. Normalment és el valor que pots limitar o ajustar a la caldera.
Exemple: 60 °CRetorn
És la temperatura a què torna l'aigua després de cedir part de la seva energia a les habitacions. Ha de ser inferior a la impulsió mentre hi hagi transferència de calor.
Exemple: 50 °CTemperatura mitjana
Per estimar el comportament del radiador interessa la temperatura mitjana de l'aigua, aproximadament la mitjana entre l'entrada i la sortida.
(60 + 50) / 2 = 55 °CTemperatura ambient
És la temperatura de l'aire que mesura el termòstat. Fixar 20 °C no vol dir que l'aigua circuli a 20 °C.
Exemple: 20 °CVol dir 60 °C d'impulsió, 50 °C de retorn i 20 °C a l'habitació. La temperatura mitjana de l'aigua seria de 55 °C i la diferència entre aquesta mitjana i l'ambient seria de 35 K. Aquesta diferència és una de les variables que determina la potència que pot emetre el radiador.
L'aigua no ha de tornar tan calenta com ha sortit
L'objectiu del radiador és precisament transferir energia a l'estança. Durant aquest recorregut, l'aigua perd temperatura i torna cap al generador per tornar-se a escalfar.
Quina temperatura hauries de provar segons el teu sistema de calefacció?
Utilitza aquest selector com a orientació inicial. No substitueix el càlcul de càrregues tèrmiques, la corba del radiador ni les instruccions del fabricant, però ajuda a diferenciar els sistemes que poden treballar a baixa temperatura de les instal·lacions que encara necessiten temperatures elevades.
Quin sistema tens?
Selecciona l'escenari més semblant al teu.
Caldera de condensació + radiadors
Comença al voltant dels 55–60 °C. Si la casa arriba a la temperatura fixada amb marge, redueix uns graus i torna a observar-ne el comportament.
Taula orientativa: 45, 50, 55, 60, 65, 70 o 75 °C
No interpretis la taula com una escala de «millor a pitjor». Una temperatura baixa només és útil si els emissors continuen aportant la potència que necessita l'edifici. Cal resoldre conjuntament l'eficiència i el confort.
| Impulsió | Quan pot tenir sentit | Què passa al radiador | Caldera de condensació | Bomba de calor | Comentari |
|---|---|---|---|---|---|
| 40–45 °C | Habitatge eficient, radiadors molt sobredimensionats, emissors de baixa temperatura o determinades instal·lacions amb bomba de calor. | Potència notablement inferior a la declarada a ΔT50; necessita molta superfície emissora. | Molt favorable si la instal·lació cobreix la càrrega. | Molt favorable per a l'eficiència. | No n'hi ha prou amb comprovar que el radiador «està calent»: ha de cobrir la càrrega de l'habitació. |
| 45–50 °C | Entretemps, edificis amb bones prestacions o radiadors grans. | Menys emissió, però pot ser suficient durant bona part de la temporada. | Excel·lent zona de funcionament si manté el confort. | Molt interessant. | Sovint es pot reduir fins aquí quan a fora no fa gaire fred. |
| 50–55 °C | Sistemes moderns, habitatges raonablement aïllats o radiadors amb marge de potència. | Emissió intermèdia. | Afavoreix els retorns baixos i la condensació. | Bon objectiu quan els radiadors ho permeten. | Interval molt útil per comprovar si una instal·lació pot passar a baixa temperatura. |
| 55–60 °C | Punt de partida pràctic per a molts sistemes de radiadors moderns. | Bon equilibri entre potència i baixa temperatura. | Habitualment favorable, especialment amb un retorn prou baix. | Possible, tot i que cada grau addicional acostuma a penalitzar-ne l'eficiència. | El RITE vigent utilitza 60 °C com a límit d'entrada per al dimensionament d'emissors en els casos en què és aplicable. |
| 60–65 °C | Habitatges amb més pèrdues o radiadors que necessiten més potència els dies freds. | Augmenta la potència tèrmica disponible. | Pot continuar condensant si el retorn es manté prou baix, però no és tan favorable com els règims inferiors. | Menys favorable. | Abans d'augmentar-la indefinidament, convé revisar el cabal, l'equilibratge, l'aïllament i la mida dels radiadors. |
| 65–75 °C | Instal·lacions existents concebudes per a alta temperatura, radiadors petits o edificis amb grans càrregues. | Alta potència de l'emissor. | Menys possibilitats de condensació si també augmenta el retorn. | Poc favorable per a la majoria de bombes de calor. | Pot ser tècnicament necessari en determinades instal·lacions existents, però no s'hauria de triar per costum. |
| 80 °C o més | Sistemes antics o condicions específiques previstes pel fabricant. | Emissió elevada i temperatura superficial alta. | Generalment allunya el sistema del funcionament més eficient. | No és el règim objectiu habitual. | No s'ha d'utilitzar només per aconseguir que l'habitatge s'escalfi «més ràpid». |
Per què no es poden baixar els radiadors a 45 °C sense fer cap càlcul?
Perquè la potència d'un radiador no és fixa. La xifra en watts del seu catàleg està associada a unes condicions tèrmiques determinades. Si disminueixes la diferència de temperatura entre el radiador i l'habitació, també disminueix la quantitat de calor que pot aportar.
75/65/20 °C és una referència d'assaig, no una ordre de funcionament
La potència nominal de molts radiadors es publica amb una diferència tèrmica normalitzada de 50 K. Un règim de referència habitual és 75 °C d'entrada, 65 °C de sortida i 20 °C d'ambient.
Un radiador que originalment estava sobredimensionat pot continuar cobrint les necessitats de l'habitació a 50 o 55 °C. Un altre radiador calculat molt just per a la càrrega tèrmica pot necessitar una temperatura força superior. Per això, la mida de l'emissor i les pèrdues de l'habitació importen més que repetir un valor genèric.
Calculadora: quanta potència conserva el teu radiador quan abaixes la temperatura?
Introdueix la potència nominal ΔT50 del radiador i el règim de temperatures que vols comprovar. L'estimació utilitza la relació habitual entre potència i diferència tèrmica. Per a un càlcul de projecte sempre s'ha d'utilitzar la corba o l'exponent facilitat pel fabricant del radiador.
Introdueix el teu règim
Valors inicials: radiador de 1.000 W nominals, 60/50/20 °C i exponent n = 1,30.
A 60/50/20 °C, aquest radiador de 1.000 W nominals aportaria aproximadament 628 W amb un exponent n d'1,30.
Caldera de condensació: per què interessa reduir la temperatura de retorn
Una caldera de condensació està dissenyada per recuperar una part de la calor continguda en el vapor d'aigua dels gasos de combustió. Per aprofitar millor aquest procés, l'intercanviador ha de rebre aigua de retorn prou freda.
L'important no és només el que surt de la caldera: també el que hi torna
A les calderes de condensació de gas, mantenir el retorn per sota d'aproximadament 55 °C afavoreix que el vapor d'aigua dels gasos de combustió es condensi a l'intercanviador. Com més clarament es manté per sota del punt de rosada, més possibilitats hi ha de recuperar calor latent.
No apliquis automàticament l'estratègia de «com més fred, millor». Les calderes convencionals no dissenyades per condensar poden necessitar mantenir una temperatura mínima de retorn per evitar condensacions corrosives al cos de la caldera. Cal respectar el manual i el disseny hidràulic específic de l'equip.
Aerotèrmia amb radiadors: cada grau d'impulsió encara importa més
Una bomba de calor pot alimentar radiadors, però la seva eficiència millora clarament quan pot produir aigua a una temperatura més baixa. Per això la pregunta important no és només si l'aerotèrmia «arriba» a 60 o 70 °C, sinó si l'habitatge es pot escalfar sense necessitar aquestes temperatures.
Intenta arribar a 55 °C o menys el dia fred
Com a criteri pràctic, si els radiadors existents aconsegueixen mantenir l'habitatge amb una impulsió d'aproximadament 55 °C o menys durant condicions fredes representatives, la instal·lació és molt més favorable per treballar amb una bomba de calor.
Durant un període fred, redueix progressivament la impulsió de la instal·lació existent i comprova si totes les habitacions continuen assolint la temperatura fixada. És una manera pràctica de detectar si els radiadors disposen de marge, tot i que el dimensionament definitiu s'ha de basar en les càrregues tèrmiques i les potències reals dels emissors.
La millor temperatura no hauria de ser fixa: per això serveix la corba climàtica
Un habitatge no perd la mateixa quantitat de calor quan a fora hi ha 14 °C que quan hi ha 0 °C. Mantenir la caldera a 70 °C durant tota la temporada ignora aquesta diferència. La compensació climàtica adapta automàticament la impulsió a les condicions exteriors.
Com més suau és la temperatura exterior, menys calenta ha d'estar l'aigua
Una sonda exterior o una regulació modulant pot modificar automàticament la temperatura d'anada. El resultat és una calefacció més estable i menys dependent de cicles bruscos d'encesa i apagada.
Com trobar la temperatura mínima que funciona al teu habitatge
Si tens una caldera moderna el fabricant de la qual permet ajustar la temperatura de calefacció, pots trobar un valor millor mitjançant canvis graduals. L'objectiu no és refredar els radiadors al màxim, sinó comprovar fins on pots baixar sense que cap estança perdi confort.
Comença amb un valor raonable
En una caldera de condensació amb radiadors convencionals pots utilitzar aproximadament 55–60 °C com a referència inicial, llevat que el fabricant o la instal·lació indiquin una altra cosa.
Obre els emissors que necessites comprovar
Per avaluar la capacitat real de la instal·lació no convé fer la prova amb la majoria dels radiadors tancats.
Redueix en passos petits
Baixa uns quants graus i deixa que l'habitatge assoleixi un funcionament estable. Evita treure conclusions al cap de pocs minuts.
Comprova l'habitació més desfavorable
Una instal·lació no està ben ajustada només perquè la sala d'estar arribi a 20 °C. Observa també les estances amb més pèrdues o radiadors més petits.
Ajusta-la amb fred real
El valor de disseny es comprova quan la demanda és alta. Una temperatura que funciona a l'octubre pot ser insuficient durant una onada de fred.
Quan es redueix la impulsió, els radiadors emeten menys potència instantània i l'habitatge es pot escalfar de manera més progressiva. Això no és necessàriament un problema si després manté la temperatura fixada. Un sistema ben modulat pot funcionar més temps a menys potència en lloc d'alternar ràfegues molt calentes i aturades freqüents.
Com saber si la temperatura de l'aigua és massa baixa o massa alta
La temperatura d'impulsió no s'ha de valorar simplement tocant el radiador. Un radiador tebi pot funcionar perfectament si manté l'estança a la temperatura fixada. Cal observar el comportament de l'habitatge i del generador.
Pot ser massa baixa
La instal·lació no aconsegueix cobrir la càrrega tèrmica.
Pot ser innecessàriament alta
Hi ha marge per intentar treballar a una temperatura inferior.
Les diferències anòmales entre radiadors poden estar relacionades amb aire, cabal insuficient, detentors, vàlvules, equilibratge hidràulic, llots, bomba circuladora o pressió de la instal·lació. Pujar la caldera a 75 °C no corregeix aquests problemes hidràulics.
Els radiadors d'alumini, acer o ferro colat necessiten temperatures diferents?
El material influeix en la massa, la inèrcia i la velocitat de resposta de l'emissor, però no hi ha cap regla correcta del tipus «alumini a 60 °C i ferro colat a 70 °C». Per decidir la impulsió importen sobretot la potència disponible a aquella temperatura, la superfície de l'emissor i la càrrega tèrmica de l'estança.
Alumini
Té poca massa i respon ràpidament. S'escalfa i es refreda relativament aviat, però la temperatura necessària depèn del nombre d'elements i de la seva potència real.
Importa el dimensionament, no només el material.Acer
Els radiadors de panell poden tenir una gran superfície i aletes convectives. Determinades mides i tipologies funcionen bé amb règims moderats.
Consulta la potència ΔT50 i els factors de correcció.Ferro colat
Presenta una elevada inèrcia tèrmica. Triga més a respondre, però també conserva la calor durant més temps. Molts radiadors antics tenen una superfície generosa.
No donis per fet que sempre necessita 70–80 °C.Baixa temperatura
Emissors dissenyats per mantenir prou potència amb una temperatura mitjana inferior, de vegades mitjançant més superfície o convecció assistida.
Especialment interessants amb bomba de calor.Què diu actualment el RITE sobre la temperatura dels radiadors?
La normativa espanyola ha evolucionat cap a sistemes capaços de treballar amb temperatures inferiors. És important interpretar correctament el requisit: parla de com s'han de dimensionar els emissors en les instal·lacions a les quals sigui aplicable el RITE, no d'imposar retroactivament una consigna de 60 °C a qualsevol radiador antic existent.
Els nous criteris afavoreixen emissors preparats per a temperatures més baixes
El Reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis estableix que els emissors de calefacció s'han de calcular per a una temperatura màxima d'entrada a l'emissor de 60 °C. A més, la regulació ha d'adaptar la temperatura d'anada als emissors segons la demanda mitjançant els sistemes previstos pel reglament.
Perquè serveix com a règim normalitzat de referència per declarar i comparar la potència del radiador. Un fabricant pot indicar que un model aporta, per exemple, 1.000 W a ΔT50 i facilitar després factors o equacions per conèixer-ne la potència a 60/50/20, 55/45/20 o altres règims.
Resum: quina temperatura triar en cada cas
Utilitza aquestes xifres com a punts de partida i no com a consignes universals. El valor definitiu depèn de la potència instal·lada en radiadors en relació amb les pèrdues tèrmiques reals de l'edifici.
| Situació | Impulsió orientativa | Objectiu | Què cal comprovar | Comentari tècnic |
|---|---|---|---|---|
| Caldera de condensació + radiadors convencionals | Començar aproximadament a 55–60 °C | Reduir gradualment fins a trobar la temperatura mínima útil. | Que totes les estances arribin a la temperatura fixada quan fa fred. | Un retorn baix augmenta les possibilitats de condensació. |
| Entretemps | Sovint n'hi pot haver prou amb 45–50 °C | Evitar produir aigua més calenta del necessari. | Estabilitat de la temperatura interior. | Ideal per a regulació amb corba climàtica. |
| Habitatge eficient + radiadors grans | ≈40–55 °C segons càlcul | Aprofitar el marge de superfície emissora. | Potència del radiador amb la nova ΔT. | Bon escenari per a baixa temperatura. |
| Aerotèrmia + radiadors | Intentar ≤55 °C; com menys, millor | Maximitzar el rendiment de la bomba de calor. | Potència dels radiadors i COP en les condicions de disseny. | Pot requerir radiadors més grans o de baixa temperatura. |
| Sistema antic d'alta temperatura | Pot necessitar 65–75 °C | Comprovar si hi ha marge per reduir-la. | Càrrega de les habitacions, equilibratge i mida dels emissors. | No donar per fet que 75 °C continua sent necessari sense provar-ho o calcular-ho. |
| Caldera convencional no condensant | Segons el manual i el disseny del fabricant | Evitar una condensació no prevista a la caldera. | Temperatura mínima de retorn requerida. | No aplicar automàticament consignes pròpies d'una caldera de condensació. |
Preguntes freqüents sobre la temperatura de l'aigua dels radiadors
A quina temperatura ha d'estar l'aigua dels radiadors?
No hi ha una xifra universal. En molts sistemes moderns amb caldera de condensació i radiadors convencionals, 55–60 °C d'impulsió és un bon punt de partida. Després convé reduir-la progressivament fins a trobar la temperatura més baixa que permeti mantenir l'habitatge a la temperatura fixada fins i tot quan augmenta el fred exterior.
N'hi ha prou amb posar els radiadors a 50 graus?
Pot ser suficient si l'habitatge té poques pèrdues, si la temperatura exterior és moderada o si els radiadors disposen de prou superfície. Però el mateix radiador aporta força menys potència a 50 °C que a 70 °C, de manera que cal comprovar que totes les habitacions assoleixin la temperatura fixada.
És millor posar la caldera a 60 o a 70 graus?
Si a 60 °C l'habitatge manté correctament la temperatura, normalment no hi ha motiu per utilitzar 70 °C. Una impulsió inferior redueix les temperatures del circuit i afavoreix especialment el rendiment de les calderes de condensació. Si durant un fred intens 60 °C resulta insuficient, pot ser necessari augmentar gradualment la consigna o revisar la instal·lació.
Puc posar la caldera a 55 graus?
En una caldera de condensació moderna pot ser un ajust molt interessant si els radiadors mantenen l'habitatge a la temperatura desitjada. No s'ha d'aplicar sense comprovar les instruccions del fabricant, especialment si es tracta d'una caldera antiga no condensant.
Quina temperatura necessiten els radiadors amb aerotèrmia?
L'ideal és la més baixa possible. Amb radiadors se sol intentar treballar al voltant dels 45–55 °C o menys. Si els radiadors només cobreixen la demanda a temperatures molt superiors, una bomba de calor pot perdre una part important del seu avantatge energètic i pot ser necessari augmentar la superfície emissora.
Què vol dir que un radiador sigui ΔT50?
Vol dir que la seva potència nominal s'expressa per a una diferència de 50 K entre la temperatura mitjana de l'aigua i la temperatura ambient. Un règim de referència habitual és 75/65/20 °C: la temperatura mitjana de l'aigua de 70 °C menys els 20 °C ambient equival a ΔT50.
Què significa 75/65/20 en les dades d'un radiador?
75 °C és la temperatura d'entrada, 65 °C la de sortida i 20 °C la temperatura de l'aire de referència. Serveix per determinar la potència normalitzada de l'emissor; no vol dir que sigui obligatori fer funcionar un habitatge a 75 °C d'impulsió.
Posar la caldera a 80 graus fa que la casa s'escalfi més ràpid?
Augmentar la temperatura de l'aigua fa que el radiador pugui aportar més potència i pot accelerar l'escalfament, però no vol dir que 80 °C sigui l'ajust òptim. Si l'habitatge assoleix el confort amb una temperatura inferior, mantenir 80 °C afegeix temperatures i pèrdues innecessàries i és poc favorable per a una caldera de condensació.
La temperatura de l'aigua ha de canviar quan fa més fred?
Sí, és tècnicament lògic. A mesura que baixa la temperatura exterior, augmenten les pèrdues tèrmiques de l'edifici i els radiadors han d'emetre més potència. Una regulació amb compensació exterior pot augmentar o reduir automàticament la impulsió mitjançant una corba de calefacció.
Els radiadors d'alumini necessiten més temperatura que els de ferro colat?
No es pot afirmar només pel material. L'alumini respon més ràpidament i el ferro colat presenta més inèrcia, però la temperatura necessària depèn principalment de la potència emissora disponible, el nombre i la mida dels elements i les pèrdues de l'habitació.
Si els radiadors estan tebis, vol dir que la calefacció funciona malament?
No. Si les habitacions assoleixen i mantenen la temperatura fixada, un radiador tebi pot indicar simplement que el sistema treballa a baixa temperatura o modula la potència. L'objectiu és escalfar l'habitatge, no aconseguir que el radiador estigui tan calent com sigui possible.
La temperatura del circuit de radiadors és la mateixa que la de l'ACS?
No. El circuit tancat de calefacció i l'aigua calenta sanitària són serveis diferents i poden tenir consignes i requisits diferents. No s'han de traslladar directament al circuit de radiadors les temperatures d'acumulació o tractament sanitari de l'ACS.