Les capes de llum que donen vida
I embelleixen una ciutat


La llum és la matèria més intangible amb què treballen dissenyadors i arquitectes. I alhora és primordial per a l’ésser humà i per donar vida a la resta de materials. Amb ella s’imprimeixen múltiples matisos als espais que habitem, ja siguin privats o públics. A la ciutat, el projecte d’il·luminació s’entreveurà amb l’arquitectura i l’urbanisme de manera indissoluble. I les noves tecnologies de digitalització emergeixen com a nou input a introduir durant el desenvolupament del projecte, que amplia infinitament les possibilitats.
L’enllumenat d’una ciutat està format per múltiples capes de llum. La llum funcional per als recorreguts de vianants que, alhora, ha de proveir confort visual. La que il·lumina el patrimoni arquitectònic i ens permet llegir-lo al paisatge urbà i orientar-nos. La llum privada dels comerços que s’estén al carrer i té influència a l’espai públic. O la capa dels mitjans: la publicitat que de vegades pren tot el protagonisme i configura la il·luminació pública d’una zona.

Donar coherència a les capes de llum
Per Michela Mezzavilla, architecte i lighting designer fundadora de studio reMM i cofundadora del despatx MMAS Lighting Design Studio, totes aquestes capes de llum confereixen gran complexitat als projectes que formen part del paisatge urbà. “Cal observar com juguen les diferents capes entre elles. A totes les ciutats hauria d’existir un màster pla d’il·luminació de la ciutat, que els donés coherència”, assenyalava a la seva ponència sobre estratègies per “Embellir una ciutat mitjançant la il·luminació”, en el Simposi Simon 100 Anys recent il·luminant ciutats, que ha tingut lloc a La Casa de la Llum de Madrid.
“Quan parlem d’embellir – puntualitza Michela Mezzavilla- es pot associar a maquillatge. Tot i que del que es tracta és de donar un valor visual a les ciutats, doncs revesteixen molta complexitat”. Com a lighting designer utilitza diferents eines i recursos, que abasten gestionar els diferents equilibris de luminàncies, treballar amb el contrast, amb acords o amb diferents tonalitats de llum. No obstant això, el més important per a ella és que tot forme persones.art d’un discurs, d’una narrativa que ajudi a interpretar els espais i fer-los més vivibles i més interessants
Les ciutats de la llum
En la seva intervenció, l’arquitecta va recordar com a històricament “la ciutat bella per excel·lència, és l’anomenada ciutat de la llum. Al nostre imaginari, Paris”. Allà la il·luminació té el seu pes i es va desenvolupar un projecte específic urbanístic, en relació amb la seva monumentalitat. La llum també s’associa a una urbs emblemàtica com és Nova York, de la qual es diu que mai no dorm. Tot i això, Mezzavilla va remetre a diferents concepcions culturals de la llum, esmentant la bellesa dels patrons d’ombra de la cultura nipona, amb L’Elogi de l’ombra de Tanizaki com a gran referent. O la cultura de les ciutats nòrdiques que utilitzen menor potència de llum. Una visió de la llum “com un bé preciós. Especial com una joia”. Per a Mezzavilla, en l’actual context energètic “podem començar a mirar la llum gairebé com un luxe, que dosifiquem”.

La bellesa de la instal·lació efímera
Between Silence and Light, instal·lació efimera, de reMM, any 2013, foto Roberto Eleuteri
L’arquitecta també va destacar una altra capa de llum rellevant a les ciutats: les cada cop més valorades instal·lacions efímeres de llum, amb els festivals d’il·luminació com a gran plataforma per experimentar i difondre la cultura de la llum. “La participació ciutadana als festivals –segons Mezzavilla- és important. En gaudir de la llum, les persones se’n fan més conscients. I és un factor transformacional per a la llum. La instal·lació efímera és narrativa i és joc. I la gent pot connectar amb el que passa”.

